22 de maig 2012

TEMA 14: L'HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA (1r. d'ESO)



La cultura que van crear els antics grecs i romans constitueix un dels grans patrimonis de la humanitat i és la base de la nostra cultura occidental. A Grècia van nàixer la filosofia, el coneixement científic, els cànons artístics, els Jocs Olímpics i la democràcia com a forma de govern. Els romans, un poble eminentment pràctic, ens van llegar construccions arquitectòniques, obres d’enginyeria, legislació, concepció urbanística i, sobretot, la seua llengua.

1. La religió grega i romana
1.1. El panteó grecoromà.- Els grecs van crear una religió amb un panteó de déus (politeista) i una mitologia, que després van ser adoptats pels romans. Aquesta religió, els seus mites i els seus déus han tingut una gran influència en l’art i en la cultura occidental dels segles posteriors.
1.2. Culte privat i culte públic.- A Grècia, el culte privat tenia un paper molt important i estava dirigit pel pare de cada família. Cada ciutat era protegida per una divinitat a la qual es retia culte públic, amb sacrificis i processons. També hi havia els cultes panhel·lènics, reconeguts per totes les ciutats gregues. A Roma s’oferia culte als déus de la casa i de la llar (lars i penats), i també s’honoraven els esperits dels avantpassats (manes).
1.3. Els oracles i els auspicis.- Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i abans d’emprendre qualsevol acció important volien saber la voluntat dels déus. Els grecs consultaven els oracles, on una pitonissa responia, en nom d’Apol·lo, les preguntes que li feien les persones sobre el seu futur. A Roma hi havia diversos mètodes per a consultar els déus. El més freqüent era la interpretació del vol dels ocells (auspicis) pels àugurs. Els déus també feien conéixer la seua voluntat enviant un senyal: eren els anomenats presagis i prodigis.

2. La cultura clàssica
2.1. El pensament racional.- Grècia és el bressol del pensament racional; va ser el primer lloc on es va intentar explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana. Els éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els envoltava més enllà de la creença personal en els déus.
2.2. Filosofia, ciència i dret.- Els filòsofs grecs van començar a buscar explicacions als grans interrogants de la vida per mitjà del diàleg i la reflexió. Alguns pensadors van començar a buscar les causes que regulaven l’origen i el funcionament de la naturalesa (explicacions científiques).  La gran aportació romana va ser el dret, que va tenir una gran influència sobre tota la legislació posterior.
2.3. El teatre.- El teatre va ser la gran creació literària del món grecoromà i ens ofereix dos grans gèneres: la tragèdia i la comèdia. La tragèdia mostrava els sentiments, els conflictes humans i la força de la passió. La comèdia recreava de manera satírica diversos aspectes de la vida quotidiana. Els grans autors tràgics van ser d’origen grec: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. En el terreny de la comèdia va destacar el romà Plaute; les seues obres eren una crítica dura a la societat romana.

3. L’arquitectura grega
3.1. Una arquitectura arquitravada.- Els arquitectes grecs es van esforçar per crear espais per a la vida col·lectiva de gran bellesa i perfecció. Les dimensions eren reduïdes, pensades a la mesura de l’ésser humà. Els grecs no van utilitzar ni l’arc ni la volta. El disseny dels edificis es basava en la unió de columnes verticals i bigues horitzontals, que reben el nom de llinda o arquitrau.
3.2. Els ordres arquitectònics.- Els grecs  identificaven la bellesa amb l’harmonia i la proporcionalitat. Per això van crear els ordres o estils arquitectònics. Les diferents maneres de disposar els elements de la façana d’un edifici donen lloc als diversos ordres. Hi ha dos ordres principals, el dòric i el jònic; l’ordre corinti és una varietat del jònic.
 3.3. Temples i teatres.- Els temples eren la residència dels déus i els fidels no entraven a l’interior. La planta era rectangular i al centre se situava la cel·la, on es guardava l’estàtua de la deïtat. Els temples podien estar envoltats per una columnata que constituïa el peristil; l’exterior es decorava amb escultures, situades al frontó i al fris. Els teatres són l’altra gran construcció pública de l’època grega; es construïen aprofitant els vessants de les muntanyes. Les grades tenien forma semicircular i una inclinació que els proporcionaven una acústica i una visibilitat perfectes; l’escena i l’orquestra eren situades a la part plana.

4. L’arquitectura romana
4.1. L’ús de l’arc i la volta.- Les construccions romanes van barrejar els elements arquitectònics grecs amb les tècniques apreses dels etruscs, com l’arc i la volta. També van fer servir la cúpula, que va donar als seus edificis una gran amplitud i grandiositat. En la majoria de construccions van utilitzar la rajola cuita i una pasta semblant al ciment. En els edificis públics més luxosos aquests materials es recobrien amb tova pintada o amb marbre.
4.2. L’urbanisme romà.- Les ciutats romanes tenien muralles i els carrers s’estructuraven formant ínsules, és a dir, illes de cases ordenades al voltant d’un pati central. Les ciutats estaven emmurallades i les travessaven dues artèries principals: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest) que s’encreuaven en una plaça, el fòrum.
4.3. Les obres públiques.- Els romans van donar més importància als aspectes tècnics i funcionals que als estètics. Entre les obres públiques romanes hem de destacar Els edificis religiosos.  Els dedicats a l’administració i al govern de l’Imperi.  Els destinats a l’oci. Les vies de comunicació. Els aqüeductes. Els monuments commemoratius.
5. L’escultura, la ceràmica i la pintura a Grècia
5.1. La recerca de la bellesa ideal.- L’escultura i la pintura buscaven la representació de la bellesa ideal i el moviment. Per a fer-ho, van buscar les proporcions ideals del cos humà i van desenvolupar un joc de proporcions entre les diverses parts del cos, el cànon.
5.2. L’escultura.- En l’escultura de l’antiga Grècia podem distingir tres grans etapes: 1) En l’època arcaica es representaven joves nus (kouroi) i xiques abillades amb vestits (korai). El cos era tractat rígidament, en posició frontal. 2) En l’època clàssica les escultures van guanyar agilitat i moviment i van donar als rostres una expressió serena. 3) En l’època hel·lenística els cossos es recaragolaven, el moviment s’exagerava i els rostres mostraven sentiments.
5.3. La ceràmica.- Els terrissaires grecs van ser artesans hàbils que van crear una gran varietat d’objectes. Moltes peces tenien boniques pintures que representaven tot tipus d’escenes. Aquestes imatges ens han proporcionat una informació valuosa sobre la manera de viure dels grecs.
5.4. La pintura.- Encara que sabem que molts edificis grecs eren decorats amb pintures, la majoria no s’han conservat. Gràcies a la decoració de la ceràmica podem conéixer la temàtica i algunes de les característiques de la pintura grega.

6. L’escultura, la pintura i el mosaic a Roma
6.1. L’escultura: el realisme romà.- La majoria dels palaus i espais públics romans eren ornats amb escultures que copiaven els models grecs. La innovació de l’escultura romana recau en el retrat, que representava un realisme molt gran, en contraposició amb l’idealisme dels grecs. També destaquen els relleus commemoratius que evocaven les gestes dels emperadors.
6.2. La pintura.- Els romans acostumaven a decorar els habitatges amb pintures murals. Els temes més representats eren els mitològics, les escenes de la vida quotidiana, els retrats, els paisatges i les construccions arquitectòniques de fantasia. Les pintures es feien amb la tècnica del fresc i es protegien amb una capa de cera que feia més vius els colors.
6.3. El mosaic.- Tant els grecs com els romans van utilitzar la tècnica del mosaic per a decorar els terres i les parets dels palaus i les cases. Els mosaics podien tenir una decoració geomètrica o figurativa. Entre la figurativa trobem els mateixos temes de la pintura.

Laulauenlaseuatinta

Baobab oci creatiu

Demografia de La Plana Baixa

La Guerra de Successió a Vila-real

A.C.Socarrats

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes