12 de març 2013

TEMA 11: EL SEGLE DEL BARROC



El segle XVII, a Europa, va ser una època de crisi i de contrastos. S’hi van produir problemes demogràfics i crisis agràries, però, a la vegada, es van desenvolupar el comerç colonial i la producció de manufactures. La noblesa i el clero van mantenir el seu poder, però uns nous grups socials, com la burgesia, augmentaren la seua influència. El poder de les monarquies absolutes es va consolidar. L’art va ser un reflex fidel d’aquesta època. L’estètica del Barroc va superar el classicisme del Renaixement i va introduir elements més complexos, plens de moviment i color.


1. La societat i l’economia durant el segle XVII
1.1. La població europea.- La població europea es va mantenir pràcticament estancada durant tot el segle XVII. El baix creixement demogràfic era producte d’una mortalitat alta ocasionada per les epidèmies i per l’existència de carestia i de fam. La societat continuava sent estamental, dividida entre privilegiats i no privilegiats, però la burgesia es consolidava com un sector ric i influent.
1.2. El comerç internacional.- Durant el segle XVI s’havien consolidat noves rutes comercials marítimes. Per una banda, la ruta dels metalls preciosos i, per l’altra, la ruta de les espècies. A més, al segle XVII Holanda i Anglaterra es van abocar a les rutes de l’Atlàntic i l’Índic. El 1602, Holanda va crear una societat per accions, la Companyia de les Índies Orientals, que tenia el suport estatal. El Mediterrani va anar perdent importància i van créixer els  ports atlàntics de Sevilla, Lisboa, Anvers, Amsterdam i Londres.
1.3. Les manufactures estatals.- Alguns comerciants, per obtenir una quantitat més gran de productes i abaratir-ne el preu, concentraven els treballadors en grans tallers. Així van sorgir les primeres manufactures. El comerciant hi posava l’utillatge i les matèries primeres, i els treballadors percebien un salari. En alguns països, l’Estat va donar suport a l’establiment de manufactures, i a l’època de Lluís XIV, el seu ministre Colbert va crear manufactures estatals.


2. L’Europa de l’absolutisme
2.1. Canvis polítics i religiosos.- La Guerra dels Trenta Anys, que va enfrontar catòlics i protestants, es va acabar amb la Pau de Westfàlia i va significar la recomposició del mapa polític europeu. Es va produir l’ascens d’una nova potència, França, i l’afonament del vell imperi dels Habsburg. El segle XVII va donar pas al predomini dels Estats nació, a l’afirmació de les monarquies absolutes i a l’afonament de les formes de poder supranacionals, com l’imperi hispànic. Per altra banda, va significar la proclamació de la llibertat religiosa per a cada Estat.
2.2. Característiques de la monarquia absoluta.- En les monarquies absolutes l’autoritat del monarca provenia directament de Déu. El poder del rei era absolut i constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat. Per a governar, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers i secretaris, i també per un gran nombre de funcionaris.


3. L’art del segle XVII: el Barroc
3.1. Un art per a la societat del seu temps.- Els artistes van ser requerits pels monarques absoluts per construir mansions que foren el reflex del seu immens poder. El Palau de Versalles i els seus jardins són l’exemple més clar d’aquest estil sumptuós i elegant. L’Església Catòlica es va convertir en la compradora d’obres d’art i les esglésies mostraven una decoració fastuosa, dedicada a la propaganda dels principis religiosos. Als països protestants l’absència d’imatges als seus temples va comportar la inexistència d’un art de propaganda religiosa.
3.2. L’estètica del Barroc.- El Barroc va proposar nous valors estètics, entre els quals predominava: el moviment, amb la utilització de les formes corbes: còncaves i convexes, la  llum i el color, per sobre del dibuix, per a crear les formes, el realisme en les representacions i el gust pels efectes teatrals i escènics.


4. L’arquitectura i l’escultura barroques
4.1. L’arquitectura.- La nota essencial del nou estil és la llibertat amb què es tracten els elements arquitectònics a fi de donar a l’edifici un efecte de  moviment. Roma és la ciutat on es va originar el nou estil i on van treballar dos artistes: Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), que va culminar la Basílica de Sant Pere del Vaticà amb una gran columnata de forma el·líptica a l’exterior i un espectacular baldaquí a l’interior. I Francesco Borromini (1599-1667), autor de façanes d’esglésies com la de San Carlo alle Quattro Fontane i Santa Agnese.
4.2. L’escultura.- La representació del moviment va ser també l’objectiu principal dels escultors barrocs. Les línies corbes i obliqües s’utilitzaven per produir l’efecte d’equilibri inestable. La roba hi fa un paper important: les formes s’unflen i els plecs es multipliquen. L’altra gran aspiració de l’escultura barroca és el naturalisme, amb uns efectismes que tenen com a missió commoure o sorprendre. Bernini n’és la figura més representativa i les seues obres són un reflex de totes aquestes característiques.


5. La pintura barroca europea
5.1. Característiques de la pintura.- La pintura barroca presenta diversos elements comuns, com ara el triomf del color sobre el dibuix, la  preocupació per la llum, el realisme i la recerca del moviment a les composicions.
5.2. L’escola italiana.- La pintura barroca aviat va assolir un gran desenvolupament a Itàlia. El seu iniciador va ser Michelangelo Caravaggio, que va introduir els jocs de contrast entre els fons foscos i els focus de llum il·luminant l’escena. Entre els nombrosos pintors del Barroc italià va destacar Andrea Pozzo.
5.3. La pintura flamenca i l’holandesa.- La pintura flamenca. El seu representant principal va ser Peter Paulus Rubens. Influït pels renaixentistes italians i per l’ús de la llum de Caravaggio, Rubens va pintar tot tipus de temes: religiosos, mitològics, escenes populars i retrats. La pintura holandesa. Es va desenvolupar a l’Europa protestant, sobretot a Holanda. Era una escola naturalista preocupada pel tractament de la llum.


6. L’arquitectura i l’escultura del Barroc espanyol
6.1. L’arquitectura espanyola.- L’arquitectura barroca espanyola es distingeix per la seua exuberància decorativa, tant en l’interior com en l’exterior dels edificis. El Barroc a Espanya va ser tardà i va assolir la seua més gran expansió al segle XVIII. L’estètica barroca va connectar tant amb els que encarregaven les obres com amb el poble. Els arquitectes més destacables van ser Alonso Cano, Fernando Casas y Novoa, José Churriguera i Josep de Ribera.
6.2. L’escultura: la imatgeria.- L’escultura va continuar el camí iniciat al Renaixement. S’utilitzava la fusta policromada i predominava el tema religiós, amb la realització de retaules i imatges. L’interés per commoure els fidels va fer que el realisme aconseguira en la imatgeria proporcions veritablement dramàtiques mitjançant cares demacrades, signes de dolor i sofriment, etc.


7. El Segle d’Or de la pintura espanyola
7.1. Els pintors del Barroc espanyol.- A la primera meitat del segle van destacar el valencià Josep de Ribera i l’extremeny Francisco de Zurbarán. Ribera va ser més “tenebrista” i es va preocupar per la llum i el color. Zurbarán va evolucionar cap a la representació exacta de la realitat i la qualitat de les coses. A la segona meitat de segle van sobresortir pintors de cort, com  Juan Carreño o Claudio Coello, que van ser uns retratistes excel·lents.
7.2. Diego Velázquez.- Diego Velázquez va treballar a la cort de Felip IV. Va destacar pel seu geni extraordinari, que el va convertir en el pintor espanyol més universal. Velázquez va cultivar tots els gèneres: com a pintor de cort va fer molts retrats i quadres històrics. Com a artista culte va pintar temes mitològics, que humanitzava amb models populars. De la seua tècnica destaca la utilització magistral de la llum i de la perspectiva aèria, és a dir, la sensació òptica de la llum que circula entre els objectes i les figures.



Més informació en aquest blog a EL SEGLE DEL BARROC

Laulauenlaseuatinta

Laulauenlaseuatinta
https://laulauenlaseuatinta.carrd.co/

La Guerra de Successió a Vila-real

Himne a Vila-real (1274-2024)

Posts més consultats

Visualitzacions de pàgina l'últim mes